4a JORNADA: LA CREÏLLA I LA TARONJA

29 de gener de 2013

Estimats socis:

Ja hem aplegat a la quarta jornada del nostre club gastronòmic. No està gens malament.

Ara, quan ens trobem en ple hivern tant pel fred estacional com també pel fred de les nostres butxaques, tan buides... cal posar-li un poc d’alegria al nostre paladar. Com diu el refrany “Per l’hivern, bona sopa i vi calent”.

Els ingredients triats per a aquest dinar seran:  la creïlla i la taronja.

Una mica d'història

                El nom de creïlla (Solanum tuberosum) prové del préstec lingüístic del quítxua "papa". Aquest, combinat amb la paraula batata (lpomoea batatas), paraula originària de la illa "L'Espanyola", va donar com resultat l'aparició de la paraula patata, un nom que per la similitud de formes va ser utilitzat pels conqueridors tant per a denominar a la creïlla com a la batata.

                La planta de la creïlla va arribar a Espanya procedent de Perú en 1554. En aquells moments es tractava d'un vegetal que causava curiositat pel seu gran tubercle i les seues fulles perennes, però amb poca comercialització. Tot i això, les sequeres i fams que va viure Espanya en els anys setanta del s.XVI van fer que aquests tubercles de baix preu aplegaren a un centre benèfic sevillà. Prompte la creïlla es va revelar com un aliment nutritiu i la seua acceptació va anar sent cada vegada major, especialment per la gent més humil.

                A la fi del s.XVI, la creïlla també va ser portada a Roma pel naturalista i botànic Carolus Clusius, que la va descriure com una petita tòfona o "tartuffoli", i poc després aplegà també a Gran Bretanya procedents de Colòmbia. A França va arribar més tard, en el s.XVII, apadrinada pel farmacèutic i gastrònom Antoine Parmentier qui va popularitzar el seu consum, oferint en els seus banquets menús a base únicament de creïlles per a les classes més benestants.

                A Irlanda també va arribar en el s.XVII, curiosament en aquests dos últims països el seu consum es va popularitzar ràpidament fins a convertir-se en la base alimentària de la població. De fet, la seua manca per la destrucció de collites va provocar fortes crisis en tots dos llocs, les conseqüències de les quals es van traduir en revolucions en el poble i en forts canvis socials, polítics i econòmics.

                No obstant açò, si revisem la història el cas més curiós d'arribada de la creïlla va ser a Prússia, on Federico el Gran va forçar la  seua introducció en la dieta dels seus súbdits, que temien que fóra verinosa, amenaçant amb tallar el nas i les orelles de tot aquell que es negara a menjar-la.

Aglae i les taronges

Aglae, sota un bell taronger deturada,

al lluny sent les germanes com ocellada al vent.

I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,

I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.

Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, 5

altiva entre la fressa, joiosa de la llum.

I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies

I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.

I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;

la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. 10

Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta

i del cabell afluixen el pes les dues mans.

I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança;

amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;

ella pogués besar l'infant que ja s'atansa, 15

batec tan avinent i tan inconegut.

I veu la piadosa taronja que fou bella,

i jeu abandonada del rec vora l'espill.

De la muller la sort li transpareix en ella:

fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill. 20

                                                                              Josep Carner

Els cuiners seran els dels cognoms entre la  I i la Z.

IMPORTANT: recordeu de portar el davantal negre per tal de fer-nos la foto de família.

Un salut a tots i totes.     

Glòria.