3a JORNADA GASTRONÒMICA LA CLAU PERDUDA
11 de desembre 2012
Després del gran àpat de la segona convocatòria hem
d’afrontar el Nadal amb coses lleugeretes. És per això que hem decidit que les
protagonistes del tercer aplec siguen les VERDURES. Tanmateix per no deixar-les
a soles també podem incloure plats elaborats amb FRUITS SECS, un producte prou
adequat al fred de l’hivern.
A Déu plagué que no’m tingué
molt la terçana: una semmana
hi mengí blets cols e brots freds,
prou ansalada, mai carn cuinada.
Jaume ROIG
I una altra cita un poc menys culta:
Una plata
d’enciam,
ben amanida, ben
amanida,
una plata
d’enciam
ben amanida amb
oli i sal.
Sucarem un tros
de pa
pel qui toqui,
pel qui toqui,
sucarem un tros
de pa
pel qui toqui
anar a amagar.
Cançó
infantil catalana
AGAVÉ I LES CASTANYES
Agavé
té les mans suaus i fredoliques.
Aplega les castanyes d’un foc de romaní
i en va traient les closques i en va menjant les miques.
Aplega les castanyes d’un foc de romaní
i en va traient les closques i en va menjant les miques.
Comença
a les palpentes, la fosca, el seu camí.
EIs
fruits espeterneguen per fer-la enriolar.
La flama vol parlar-li, com piadosa fada.
Perquè Agavé és tan bona, tan dolça de mirar!
Té una blancor molt trista, com mig esgroguissada,
i, en els cabells, comença l’argent a tremolar.
La flama vol parlar-li, com piadosa fada.
Perquè Agavé és tan bona, tan dolça de mirar!
Té una blancor molt trista, com mig esgroguissada,
i, en els cabells, comença l’argent a tremolar.
Ja
les germanes són casades; ella sola
viu en la casa freda i cada nit més gran.
Planyent, quan minva el dia, la rufagada hi vola
i els murs es fan més negres i el sostre es va allunyant.
viu en la casa freda i cada nit més gran.
Planyent, quan minva el dia, la rufagada hi vola
i els murs es fan més negres i el sostre es va allunyant.
–Castanyes, bon escalf als dits de la infantesa
quan és alegre l’aire que ens desgavella els rulls
i hom veu en cada cosa una guspira encesa
com saludant una altra guspira als nostres ulls.
Prop
meu era aleshores la fada grisa i bella
que en la dissort ens dava llamins i una cançó.
Ja mes cabells són ara cendrosos com els d’ella;
la que jo era manca devora la que só.
que en la dissort ens dava llamins i una cançó.
Ja mes cabells són ara cendrosos com els d’ella;
la que jo era manca devora la que só.
I
les passades hores, com van tornant-se xiques,
i en les properes, quina foscar, quin fred mortal!–
Agavé té les mans suaus i fredoliques;
planyent-la, sos anells ja són d’un or malalt.
i en les properes, quina foscar, quin fred mortal!–
Agavé té les mans suaus i fredoliques;
planyent-la, sos anells ja són d’un or malalt.
Els
fruits saborosos, de Josep
Carner
Recordeu que han de cuinar els socis el cognom
dels quals estiga comprés entre la A i
la H.
Un
salut a tots
Glòria
Jiménez


No hay comentarios:
Publicar un comentario