PRIMERA JORNADA: MAGRANA I CODONY

PRIMERA JORNADA GASTRONÒMICA LA CLAU PERDUDA

                23 D'OCTUBRE 2012

Estimats socis:

Us convoquem a la celebració de la primera jornada gastronòmica del nostre club “La clau perduda” el  dimarts dia 23 d’octubre a les 14,15h.

Com ja sabeu es tracta d’elaborar un plat (la quantitat per a 6 persones) que continguen un dels productes seleccionats. La recepta pot ser dolça i també salada.

En temps de tardor hem pensat en dos productes ben característics:

    LA MAGRANA

EL CODONY

La recepta escrita s’ha de fer arribar al nostre correu perquè tots els socis puguen tindre-la i per poder fer-ne un recull al final de totes les jornades.

           

                                Antonio López

ELS CODONYS TARDORALS  (Josep Carner)

Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,

té una blancor molt gerda en tot el cos diví,

i corre, embriagada de tanta jovenesa,

i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.

Però ja saps com elles es tornen malgirbades

per fills i feines, o perquè no n’han tingut,

i amb cara tediosa caminen desmarxades

i són codonys, diries, el fruit més boterut—.

I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat,

nosaltres rondinem, esgarriant les passes,

i flagel·lem el dia amb folles amenaces,

saturns a la memòria del goig mal escampat.

Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,

dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

i si l’amorosim al caliu de la llar

i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.

 LES MAGRANES FLAMEJANTS  (Josep Carner)

És nit; sola i plorosa diu la muller d'Alcides:

-Oh Hera, gran deesa, atén-me, cor a cor,

abans que a Zeus recaptin tes flaires exquisides

i el seu esguard et volti de rierades d'or.

Car t'és plaent de veure, en les suaus brandades,

com tremen, com es lliuren els cossos matronals,

i que les veus s'apaguin, de tan enamorades,

i s'ompli de victòries el tàlem dels mortals.

I sola presideixes, del cim de la claror,

l'aürt de les mirades en lluita prest encesa,

i ara t'arbores, ara t'ajeus en la peresa

al cobrí de la roda de neu del teu pagó.

Allunya'm, protectora, les hores malastrugues:

ma veu i mes petjades sols troben solitud,

i la mateixa llàntia fa pobres pampallugues

com si, per enyorança, li demanqués virtut.

Aquelles nits anyoro d'enfosquiment tan clar,

quan queien flors dels arbres que el ventitjol despara

quan ell la cara meva prenia vers sa cara

i el braç me'n queia , sense la força d'anusar.

Encén el bell furor, oh Hera, amb ta mirada;

que sigui aquest silenci batut per so rabent.

La vella porta espera la seva revolada:

mon cos demana els besos que ajupen com el vent.

Alcides, en collir-me, dels braços meus digué

que eren una garlanda d'amor, tota florida.

Oh Hera, en sa tornada l'estrenyeria bé

i fóra ma garlanda potent com una brida.

I despullant, de dia, les hortes i els jardins,

en premi de les teves volences sobiranes,

tos temples ornaria de flamejants magranes

que, ben ferides, llencen un xàfec de robins.

NOTA IMPORTANT: Com que som molts els socis no caldrà que cuinem tots cada jornada .

 En principi podem començar per ordre alfabètic:

1a jornada: Cognoms de la A a la H

2a jornada : Cognoms de la I a la Z

I després ja en parlarem.

Us esperem el dia 23 d’octubre.

Glòria Jiménez